Arxiu d'etiquetes: patrimoni

Sortida a la serra del Montsià de la mà del Club Centre Excursionista la Foradada, de Sant Carles de la Ràpita

El passat diumenge 20 de setembre vam portar a terme la sortida número 12 del calendari de Terres de Cruïlla del 2015.

Aquesta vegada l’objectiu era la descoberta de la serra del Montsià de la mà del Club Centre Excursionista la Foradada, de Sant Carles de la Ràpita.

El punt de trobada va ser al Parc de Garbí, a la platja. Punt de partida per simbolitzar la pujada des del mar fins a dalt a la serra. Un cop tot reunits ens vam traslladar amb vehicles fins al Cocó de Jordi: punt d’inici de la marxa, que resseguint el PR-C 83 i remuntant el barranc de la Font, ens va portar fins a la Cova i Font del Llop. Des d’allí vam acabar el primer tram de pujada fins a laFont del Burgar, un bon lloc per reposar una estona i parlar sobre les diferents tipologies de fonts que trobem a la serra, així com de la importància que van tenir en altres temps per a abastir d’aigua a la gent dels masos propers, Mata-redona o Balaguer al Pla de Gallos, i als ramats de bous i cabres que eren molt habituals, fins a la segona meitat del segle passat.

image001

Foto de família dels participants de la sortida a la font del Burgar

També vam aprofitar per visitar els forns de calç de la Font de Burgar. L’indret ens parla d’un dels antics oficis que desenvolupaven al monte, el dels calciners.

La cuita de la pedra calcària, es feia sobretot els mesos d’estiu, quan no hi havia molta feina al camp, i acompanyava la baixa humitat, i durava uns 10 o 15 dies. Els forns s’ubicaven en terrenys inclinats per afavorir la seva construcció i sempre prop de llocs on abundés la matèria primera, la pedra calcària i el combustible per fer les cuites: la rama seca i prima, i la “malea” per alimentar el foc. De mutu acord la rama més gruixuda era per als carboners.

El mestre calciner controlava la cuita: s’havia de mantenir una temperatura d’entre 800 i 1000 graus per aconseguir que el carbonat de calci de la pedra es transformés en òxid de calci, més conegut com  calç viva. Aquest procés es podia seguir per la coloració de la fum que desprenia el forn, al principi molt fosca fins a esdevenir blanca, senyal que la fornada estava enllestida.

Al costat dels forns es poden apreciar les restes del que suposem devia ser una petita construcció per aixoplugar els calciners.

La utilitat de la calç era bàsicament la construcció, barrejada amb argila o arena, i per arrebossar i emblanquinar parets. També s’emprava per a la impermeabilització de cisternes, com a desinfectant o per ensulfatar els conreus contra les plagues.

image003

Forn de calç, segons dibuix de Miquel Fullana al Diccionari de l’Art i dels Oficis de la Construcció.

Vam seguir remuntant el barranc, resseguint les marques del GR 92 fins al Fondet. Una petita esplanada on vam agafar una sendera que en un moment ens portà al Font de les Fontanelles, un petit enclavament al mig del barranc que recull les aigües subterrànies més superficials, protegit per una barraca de pedra en sec. Aquesta font la vam trobar seca, després de les fortes calors de l’estiu.

image005

Font de les Fontanelles (Pep Badia)

A partir d’aquí vam optar per pujar a la Foradada, ja que molta gent, de fora de la nostra comarca, encara no coneixia l’indret. El fantàstic dia que ens va acompanyar ens va permetre gaudir  d’una panoràmica excepcional de tota la badia dels Alfacs i la Punta de la Banya, serres de Godall, els Ports, i més lluny la Serra de les Veles, Cardó i el Boix, Montsant

image007

La Foradada (Pep Badia)

Als peus de la Foradada, cap a mestral, vam poder contemplar les restes del Mas de Mata-redona. Un dels masos més importants de la serra, que juntament amb els de Comú, Mulet, Rosalea, Gaspara i tants altres, van ser la primera meitat del segle XX, petits nuclis on es practicava una economia de subsistència, basada en el conreu de la terra: cereals, horta i fruiters i en la cura dels ramats de cabres, ovelles i bous, que els permetia viure dignament. Els excedents els baixaven als pobles més propers: Amposta, La Ràpita, Alcanar, Freginals o Ulldecona, on eren venuts o bescanviats per productes de primera necessitat. L’any 1956, l’any de la “gelada”, va suposar el definitiu abandonament de tots els masos.

image009

Dibuix renderitzat en 3D. Albert González

Vam reprendre la tornada, baixant el PR-C 83, per la Rueda, fins al punt de partida.

 

Una agradable passejada que ens va permetre descobrir l’interessant llegat patrimonial: històric, etnològic i natural, que hi ha dispers per tota la serra del Montsià.

Autor del Text: Pep Badia.

Presentació de l’Inventari del Patrimoni Immaterial de les Terres de l’Ebre

Captura de pantalla completa 07032015 204727

Avui a les 12:30 ha tingut lloc als Serveis territorials del Departament de Cultura de les Terres de l’Ebre l’acte de Presentació del projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre. Mitjançant dos taules s’ha explicat els objectius i característiques d’un projecte que sense cap dubte serà molt beneficiós per al territori.

2015-03-07 12.46.14

A la primera taula han parlat Lluís Puig, Director General d’Associacionisme i Acció Cultural de la Generalitat de Catalunya, Carme Queralt, antropòloga del Museu de les Terres de l’Ebre i membre del consell assessor científic, i Pepa Subirats, directora executiva del Projecte de l’Inventari. Han explicat els antecedents i característiques del projecte.

2015-03-07 13.18.33La segona taula, institucional, ha estat formada pel Conseller de Cultura Ferran Mascarell, el representant de la Diputació de Tarragona a les Terres de l’Ebre Pere Panisello i el director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre Ferran Bladé. Tots tres han destacat l’oportunitat que el projecte suposa per al territori.

Des d’aquí felicitem a Pepa Subirats, membre de Lo Lliscó de Mas de Barberans i per tant col·laboradora en el nostre projecte de Terres de Cruïlla. Li agraïm també que hagi assumit la responsabilitat que suposa ser directora executiva del Projecte de l’Inventari. La seva presència i la de l’Institut Ramón Muntaner dins de la Coordinació Científica garanteixen la participació de les entitats culturals del territori.

La Coordinació Científica és responsabilitat de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, el Museu de les Terres de l’Ebre i l’Institut Ramón Muntaner.

Us deixem l’enllaç a la pàgina de l’Institut Ramon Muntaner on trobareu més informació.

Un dossier més extens del projecte el trobareu aquí

La notícia al diari Ara