Un paisatge, un territori: la humanització del terme de Cervera i les seues partides. 1r itinerari de Terres de Cruïlla 2017

 

Un any més, Cervera ha donat l’eixida als itineraris de Terres de Cruïlla per donar a conéixer el patrimoni dels nostres pobles. Aquesta vegada ha estat un tant diferent, ja que el gruix de l’acte ha estat una conferència realitzada en el magnífic marc de l’ermita Sant Sebastià, antiga llotja de l’ordre de Montesa.

La finalitat d’aquesta novetat en els itineraris era la de permetre a la gent major poder gaudir de la visita, però en aquesta ocasió sense moure’s de la cadira. Millor dit del banc. La intenció era transportar als trenta assistents a un viatge en el temps i pel paisatge del terme municipal. Això recolzat amb imatges representatives i acompanyades d’un discurs pedagògic i alhora crític.  Fer gaudir a l’assistent. Però també fer-lo reflexionar d’eixe paisatge i patrimoni agrari que tenim, com també d’aquell que es va transformant i en alguns casos perdent, a poc a poc, per acció natural o per interferència humana.

En primer lloc, s’ha contextualitzat l’estudi de la toponímia rural de Cervera, amb el procés de normalització i de difusió desenvolupat durant els últims anys per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Dos eren els grans eixos del viatge: la toponímia i la ocupació de l’espai, així com les transformacions del paisatge i dels cultius.  En eixe sentit, s’han resumit les principals fases polítiques i socials que han determinat la ocupació del territori, la formació i els canvis en els topònims, les alteracions lingüístiques. Els sarraïns i la posterior ocupació cristiana a partir del 1232, el Decret  de Nova Planta i la castellanització burocràtica de les partides i llocs.

S’ha representat una imatge amb les principals transformacions de l’espai i el paisatge. La distribució d’un territori a partir d’alqueries com la d’Exaudí; posteriorment masos com el Comunyer, d’en Losco, les Bassoles, el Pasqualino o de Ventura…  La distribució de deveses, boscos i camps de cultiu. S’ha emfatitzat els canvis esdevinguts amb el creixement demogràfic del segle XVIII.  Els nous cultius, el procés de roturació de noves terres guanyades al bosc, l’abancalament de terres amb la tècnica de pedra en sec, les noves tipologies d’arquitectura rural. O el procés de desforestació de diverses muntanyes amb la tala de noguers, carrasques o àlbers.

També s’exemplifica l’etimologia (origen o causa d’un nom de lloc o partida) de diversos topònims. Per exemple Albereda>Alboreda (d’àlber, xop, botànica); Terra campa>Terra campana (camp de cereals); Mas d’en Losco>Llosco (antropònim, cognom medieval).

Es dona a conéixer l’evolució esdevinguda per diversos topònims al llarg del temps. Per exemple: Peiró>Peiró trencat>Pero (Creu de terme).

També s’exposen casos en els quals la partida ha viscut el sorgiment d’un nou topònim fruït de la pressió en la ocupació de l’espai.  Dins d’Exaudí sorgeixen diversos topònims (Coll Negre, Replaniàs, Cigronets).  La Rourera sorgeix dins del Mas de Veguer. Així com  multitud de topònims dintre de la devesa de la Perdiguera.

Es fa un repàs a les transformacions i canvis en la vertebració del territori mitjançant vies de pas, camins de pota o ferradura, caminassos o els propis camins per a vehicles a motor del segle XX.

Finalment es representen els principals cultius de cada període i s’exposen esdeveniments clau per al paisatge, la societat i l’economia local. Entre d’altres, citar el creixement demogràfic del segle XVIII, la fil·loxera i la introducció de nous cultius (figuera, ametler, hortalisses) o la greu crisi i emigració provocada per la Gelada del 1956.

També s’aprofita l’ocasió per a incidir i reflexionar envers les característiques i tipologies del paisatge local: la pedra en sec i l’abancalament, els masos i corrals, la carrasca, la figuera i el garrofer com a elements representatius de la identitat local. També es proposava la defensa, protecció, recuperació i difusió de diversos i específics paratges naturals (carrascals i rouredes), elements de pedra en sec o elements hidràulics (pous, fonts i sénies).

Al finalitzar la xerrada, es continuava amb l’ascensió al Castell. Des d’allí, punt estratègic per visualitzar l’entorn i paisatge, es volia comentar, in situ, diversos aspectes i qüestions etimològiques, arquitectòniques o naturals tractades en la conferència.  No obstant, l’aigua sobtada provinent de Traiguera i que no havia descarregat per complet a la Serra de Sant Pere i a la Vall del Miracle, arribava a Cervera i feia suspendre aquesta segona part de l’activitat.

Casto Sorlí Moliner

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s