Arxius mensuals: Octubre de 2011

El Barri Castell, Sant Rafel i Alcanar difonen les restes dels antics molins d’oli

La sèquia mare que portava les aigües del riu Sénia cap a Ulldecona i Alcanar, entre altres localitats riberenques, va permetre el desenvolupament d’un gran nombre de molins als pobles del sud del Montsià.

Aquesta puixança econòmica va marcar els inicis de la població dels actuals Sant Rafael (Baix Maestrat) i el Castell (barri d’Ulldecona, situat enfront a la banda catalana del riu). La ruta s’inicià a la pista de ball del barri Castell, per visitar el conjunt Molí de l’Om, el pont i la urbanització, també el Mas dels Macos. El trajecte finalitzarà al pas del Canyaret, situat al terme de Sant Rafel per la marge dreta del riu Sénia. L’organització va anar a càrrec del Grup de Catalogació Los Taulons.

Els molins a Alcanar, fa molt poc temps, encara eren un sistema productiu, un mitjà de treball i un recurs econòmic, però actualment ja no n’hi ha cap en funcionament. Segons la historiadora Helena Fibla, a mitjans del segle XIX, el municipi comptava tan sols amb sis molins d’oli i tres molins fariners.

Continua llegint

Anuncis

Itineraris per les Terres de Cruïlla. Ermita de Sant Pere. Traiguera

Per fer la pujada ens vam trobar a les 9:30 del matí del dia 17 de setembre quaranta persones a la Font de Sant Vicent. Hi havia gent d’ Alcanar, La Sénia, Barri Castell, Sant Rafel, Sant Jordi, Mas de Barberans  i Traiguera, a qui va donar la benvinguda Vicent Matamoros, president del Centre Cultural Traiguerí, entitat organitzadora de la pujada. Tot seguit va fer una breu presentació sobre la Font de Sant Vicent i el seu origen, en base a la promesa que fa fer el Sant en la seua predicació de 1413,  en la que va dir que mai s’acabaria l’aigua en aquest lloc, i la posterior construcció de la capella l’any 1611. A continuació va donar les instruccions generals per la pujada: sortida amb cotxe per la Via Augusta i aparcament a peu de la serra. Pujada a peu amb una durada aproximada d’una hora, salvant un desnivell de 300 metres, amb parades per descansar i escoltar les explicacions sobre la vegetació autòctona a càrrec de Jarkov Reverté, que va explicar particularitats de la vegetació forestal.

Es van veure exemples d’adaptacions dels arbres i arbustos per poder resistir als factors limitants, com la sequera, el pasturatge i els incendis.  Una de les plantes més adaptades a les condicions extremes són les argilagues o gatoses (Ulex parviflorus ), que tenen les fulles diminutes per adaptar-se a la sequera,  punxes per a no ser menjades pels ramats i unes llavors molt longeves que germinen després del pas dels incendis.  Com a curiositat també es va explicar que el pi blanc (Pinus halepensis) té dos tipus de pinyes, les normals que s’obrin quan estan madures i les xerotines, que es queden tancades fins que passa un incendi forestal . La primera pinya que fa el pi blanc, entre els 12 i 14 anys, sempre és xerotina.

Continua llegint